Jurij Vega
Nom original | (sl) Jurij Veha (Vehovec) (de) Georg Freiherr von Vega |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 23 març 1754 Zagorica pri Dolskem (Eslovènia) (en) |
Mort | 26 setembre 1802 (48 anys) Nussdorf (Àustria) (en) |
Causa de mort | homicidi |
Director de tesi | Gabriel Gruber |
Es coneix per | Taules de logaritmes |
Activitat | |
Camp de treball | Aritmètica computacional |
Ocupació | Matemàtiques |
Organització | Escola Imperial d'Artlleria de Viena |
Membre de | |
Professors | Joseph von Maffei (en) |
Influències | |
Carrera militar | |
Rang militar | general |
Obra | |
Estudiant doctoral | Ignaz Lindner |
Família | |
Cònjuge | Josefa Swoboda |
Pares | Jernej Veha i Helena Maselj |
Premis | |
Jurij Vega o Veha (1754-1802), més conegut pel seu nom en alemany Georg von Vega, fou un matemàtic i militar eslovè.
Vida
[modifica]Vega va estudiar en la seva adolescència al col·legi jesuïta de Ljubljana. A partir de 1773, en ser dissolta l'orde, va passar al gymnasium de la mateixa ciutat on va tenir de professor Gabriel Gruber i rebent el títol d'enginyer naval el 1775. Durant els seus estudis va estar fent algunes tasques hidràuliques dirigides per Gruber.[1]
Quan Vega es va graduar, Gruber havia rebut l'encàrrec de regular les aigües del riu Mura, projecte en el qual col·labora Vega fins al 1779, residint a Graz (Estíria).[2] Vega aprofita aquests anys per relacionar-se amb el món intel·lectual de Graz, fa conferències a la universitat i coneix el matemàtic Leopold Biwald.[3]
L'any 1780, Vega va obtenir un lloc de professor de matemàtiques, física i balística a l'Escola d'Artilleria de Viena, lloc que mantindria fins a la seva mort,[4] al marge d'alguna participació en les diferents guerres de la seva època. L'any 1785 és nomenat baró per l'emperador, en premi a les millores didàctiques introduïdes a l'Escola Imperial.[5]
Un cràter de la Lluna porta el seu nom en el seu honor. El bitllet de 50 tolars eslovens portava la seva efígie.
Obra
[modifica]Vega va escriure diversos llibres tècnics, sobretot de balística, i un compendi de matemàtiques en quatre volums (Vorlesungen über die Mathematik) que es va reeditar nombroses vegades; però les obres per les que ha passat a la història són:
- Un article escrit el 1789 i publicat el 1795 per l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg titulat Detérmination de la demi-circonférence d'un cercle dont le diameter est =1, exprimée en 140 figures decimals, en el que va calcular els primers 140 decimals del nombre π. Tot i que en el decimal 127 hi ha un error, aquest resultat es va fer servir per tots els matemàtics durant més de cinquanta anys.[6] Per aconseguir-ho, utilitza la fórmula de John Machin.
- El Thesaurus logarithmorum completus (1794, Leipzig), unes taules de logaritmes calculades exactament fins al desè decimal,[7] que també es van fer servir durant molt de temps.[4]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Južnič, Stanislav «Gabriel Gruber in navigacijski inženir Jurij Vega (Gabriel Gruber and navigational engineer Jurij Vega)» (en (eslovè)). Arhivi, Num. 1, 2003, pàg. 69-80. ISSN: 0351-2835.[Enllaç no actiu]
- Južnič, Stanislav «Učenec Jurij in ucitelj Vega (Jurij the pupil and Vega the teacher)» (en (eslovè)). Solska Kronica, Num. 2, 2004, pàg. 209-225. Arxivat de l'original el 2016-03-04. ISSN: 1318-6728.
- Plut-Pregelj, Leopoldina; Rogel, Carole. The A to Z of Slovenia (en (anglès)). Lanham (MD): Scarecrow Press, 2007. ISBN 978-0-8108-7216-5.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jurij Vega» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Razpet, Marko. «Jurij Vega and the Calendar». University of Ljubljana, 2004. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 8 agost 2015].
- Sandifer, Edward. «Why 140 Digits of Pi Matter». Western Connecticut State University. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 8 agost 2015].